Mao, el gran dialèctic

per Alain Badiou

Tal com podrà veure tothom en llegir els textos editats per Brumaria en aquest llibre, Mao es distingeix de tots els altres dirigents revolucionaris del segle XX per la tranquila subtilesa del seu pensament dialèctic. Sens dubte, és el gran dialèctic del moviment comunista, fet que ja assenyalava en el seu diari Bertold Brecht arran de la seva entusiasta lectura del text "Sobre la contradicció".

També és per això que quan, en aquell temps, el meu amic Sylvain Lazarus va intentar classificar el que ell anomenava els "modes històrics de la política", va decidir donar el nom de "manera dialèctic de la política" a l'acció dels comunistes xinesos sota la direcció de Mao.

Voldria mostrar, en les línies seguents, usant l'exemple fonamental de la teoria de la guerra, com funciona aquesta dialèctica.

Voldria, en suma, extreure dels conceptes estratègics de Mao el nucli d'una filosofia "en acte", que resultarà ser de gran complexitat. Durant la guerra freda, la gran qüestió va ser la transformació de la relació entre la guerra i la pau. ¿Van canviar les armes nuclears radicalment aquesta relació? I quines van ser les modalitats d'una nova forma de pau? La direcció que va prendre el Partit Comunista Xinès va ser profundament dividida pel que fa a aquestes qüestions, particularment durant i després de la Guerra de Corea. La posició de Mao pot ser resumida en tres punts:

1. En contra de Jrushchov, hem d'afirmar que estem encara en el període de guerres imperialistes.

2. En contra de la idea d'una modernització de l'exèrcit xinès basat en el model dels exèrcits imperialistes, hem d'afirmar que estem encara en el període de la guerra popular i que el paradigma de les organitzacions militars és polític i no tècnic.

3. En contra de la teoria de l'ús terrorista de nous mitjans tècnics, hem d'afirmar que la dialèctica de la guerra i la pau, i la subordinació del primer terme al segon, està continguda en la doctrina de la defensiva estratègica ....

Per llegir el text original