“Ens cal crear les nostres pròpies dinàmiques pedagògiques”

Entrevista a Josep Manel Busqueta, membre del Seminari d'Economia Crítica Taifa. El Seminari Taifa aposta per fomentar i difondre una concepció de l'economia crítica que tingui caràcter transformador i que proposi una alternativa al model econòmic i social dominant.




Què és el seminari d'economia taifa?

El seminari d'economia crítica "Taifa" és un conjunt de persones, la majoria d'elles provinents de les facultats d'economia, que descontentes amb el coneixement que han rebut en els diferents centres d'estudi decideixen emprendre el camí de la formació des d'una perspectiva autònoma, crítica e implicada en el món en el que vivim. En aquest darrer sentit d'implicació, la majoria de les persones que formem part del grup també intentem ser gent activa en l'ampli espectre dels moviments socials transformadors. Podríem dir que parafrasejant a Marx nosaltres a més d'entendre la nostra societat el que volem és transformar-la.

Un aspecte que també m'agradaria destacar és que al seminari no s'hi guanya res des d'una perspectiva materialista-capitalista. No s'hi guanyen ni diners ni cap títol. El que nosaltres plantegem és una proposta de socialització del coneixement on, de manera altruista, tothom treballa sabent que de la mateixa manera que aporta al col·lectiu també rep d'aquest.

Quan es va crear?

El seminari és va crear ja fa més de deu anys a la Universitat Autònoma de Barcelona sota l'impuls de la que encara avui és l'ànima mater del grup, la Miren Etxezarreta. El grup ha anat evolucionant en l'estudi de l'economia crítica des de diverses vessants fins a conformar la proposta actual. Cal dir que el seminari no és una cosa estable, tot al contrari, en funció de les persones que hi ha en cada moment i de les propostes que sorgeixen s'inicien i es tanquen les diferents dinàmiques.

Com funciona el seminari ?

El seminari actualment el conformen unes 30 persones repartides en les diferents dinàmiques que tenim engegades. El funcionament del seminari, com ja he dit, és totalment autònom i molt democràtic. Cada grup decideix de forma conjunta com avança en el seu procés d'estudi i cada tres mesos aproximadament és fan reunions de tots els grups del seminari per decidir el funcionament del conjunt. Actualment, hi ha un grup de persones que està estudiant temes d'actualitat des d'una perspectiva marxista, hem estudiat el paper de l'estat, la vigència del Imperialisme, el paper del diner en el capitalisme i ara, en aquest moments, estem estudiant les crisis en el capitalisme. Un altre grup està estudiant el Capital de Marx, un altre s'està iniciant en l'estudi del marxisme i un darrer està treballant sobre l'estudi crític de l'economia ortodoxa. Cal dir que cada grup va confeccionant dossiers de material que després utilitzen els altres grups que encara no han treballat el tema. En aquest sentit disposem de bastant material, algun d'ells fins i tot publicat com és el cas del material de crítica l'economia ortodoxa que ens va publicar l'Autònoma. Les reunions d'aquests grups acostumen a ser mensuals.

A banda d'aquest treball de formació teòrica, el seminari també té una dinàmica de formació externa i una altra d'elaboració de petits treballs crítics d'economia aplicada. La dinàmica de formació externa es basa en l'organització de petits cursos en diferents localitats dels països catalans amb l'objectiu d'animar a la reflexió crítica i dotar d'arguments sòlids i rigorosos a les persones que tenen una actitud transformadora. Els cursos s'acostumen a organitzar conjuntament amb els col·lectius de cada localitat, aquests s'encarreguen de l'infraestructural i nosaltres aportem el contingut.. Aquest curs ja l'hem fet a distintes localitats com ara Reus, Sabadell, Lleida, Tremp, Tàrrega i ara actualment l'estem fent a Manresa.

En aquesta direcció de la formació, el seminari també organitza diferents cursos de forma periòdica a Barcelona. Actualment tenim engegat un curs d'anàlisi econòmica de la societat actual. En aquest curs, a partir de sessions quinzenals s'introduirà a les persones assistents en la reflexió i discussió al voltant dels temes que nosaltres considerem claus per entendre la realitat econòmica i social actuals. Aquest curs que s'inicià al 20 de setembre durarà fins el mes de maig. En la mateixa direcció i per a les persones que ja van fer el curs l'any passat també plantegem una proposta de treball en grups sobre temes més concrets com per exemple l'economia financera, les relacions econòmiques internacionals la dinàmica del capitalisme avui etc.

Pel que fa referència als petits treballs d'economia aplicada, aquesta dinàmica representa l'intent d'elaborar materials crítics sobre temes d'actualitat per tal que serveixin d'elements de formació i d'agitació als diferents col·lectius. De moment n'hem elaborat sobre el panorama general de l'economia espanyola, sobre els pressupostos, sobre la política fiscal i ara actualment s'està treballant en un dossier sobre la reforma laboral.

Tant el grup de formació com el d'economia aplicada també es reuneixen de forma periòdica amb lo que tenim que la majoria de la gent del seminari a part del treball d'estudi també participa en aquestes altres activitats.

Cal dir que el nostre lloc de reunió és a l'Ecocncern, associació que des de ja fa força anys ens acull en el seu espai social.

Perquè considereu important que s'ensenyi economia més enllà de la facultat d'econòmiques?

Per nosaltres, la Universitat en el seu conjunt, i les facultats d'econòmiques en particular, representen institucions totalment funcionals a la reproducció de l'estatus quo on es bandeja tot el que faci referència a l'estudi d'allò que no forma part del corpus teòric útil per la legitimació del model social dominant. Considerem que el paper de la universitat avui no és formar persones crítiques, compromeses en la millora del món en el que viuen sinó el de crear individus funcionals a la reproducció del capitalisme. Es prepara als estudiants per ser mà d'obra qualificada. Nosaltres en canvi, partim d'una opció crítica amb el capitalisme actual i per tant no ens resulta útil el que se'ns planteja a les universitats. En aquest sentit pensem que, des d'una perspectiva transformadora, cal treballar en la construcció d'un espai cultural forjat a partir d'uns altres valors i una concepció diferent del món. De la mateixa manera que necessitem crear els nostres propis espais d'oci i de trobada alternatius a les propostes d'integració i dominació capitalistes, també ens cal crear les nostres pròpies dinàmiques pedagògiques i per que no també la nostra pròpia ciència.

Quina és la situació de l'economia crítica als països catalans?

Bé, a nivell dels països catalans existeixen alguns nuclis que podríem considerar d'economia crítica, de fet en les jornades d'economia crítica que a nivell estatal es realitzen cada dos anys, el grups dels i les economistes crítics catalans és dels més nombrosos. A banda d'aquests grups, més o menys vinculats a la universitat, existeixen grups com ara l'Observatori del Deute en la Globalització que també realitza una tasca important en la direcció d'analitzar la realitat econòmica de forma crítica i de participar activament en la seva transformació.

Coneixeu experiències paral·leles a la vostra?

La veritat és que no gaires, a banda de l'ODG (Observatori del Deute en la Globalització), a Saragossa existeix un grupet d'economistes crítics que s'anomena Zafra amb el que mantenim molt bona relació i sovint realitzem trobades conjuntes.