per Dr. Eugenio Suárez Pérez
El concepte Revolució ha sigut tractat de diferents maneres pel Primer Secretari del Comité Central del PCC, company Fidel Castro Ruz. A través dels anys la definició i concepte que de la Revolució Cubana ens hem format han sigut aclarits i enriquits sempre per Fidel.
Ja no és possible definir a la Revolució cubana, com ho vam aprendre en els seus orígens. Hui, per descomptat, la definició és més complexa. En ella estan representats 137 anys de lluita i experiència, i més de 40 en el poder. Cada etapa va tindre els seus objectius, els de hui, per descomptat, no són els mateixos que ens vam proposar en 1959, quan la Revolució triomfant es va enfrontar a la complexa situació del país: fam, misèria, analfabetisme, incultura, prostitució i les arques buides: robades i portades a Estats Units.
No obstant això, en el concepte general de la Revolució Cubana es mantenen i mantindran, una sèrie d'elements que són els que la validen com una Revolució verdadera. Per a evitar interpretacions equivocades acudiré a les paraules textuals del company Fidel per a argumentar cada un dels aspectes tractats. Açò, per descomptat, contribuirà molt més a la comprensió de les idees i propòsits que ens hem proposat abordar.
El 1ro. de maig del 2001, Fidel va oferir una definició que expressa, precisament, eixe conjunt d'elements que la fan real. És una definició molt coherent, integra dóna per dotze conceptes que contenen les armes, instruments i fins a les vies perquè la pròpia Revolució no es detinga. Este és el text:
"Revolució és sentit del moment històric; és canviar tot el que ha de ser canviat; és igualtat i llibertat plenes; és ser tractat i tractar als altres com a sers humans; és emancipar-nos per nosaltres mateixos i amb els nostres propis esforços; és desafiar poderoses forces dominants dins i fora de l'àmbit social i nacional; és defendre valors en què es creu al preu de qualsevol sacrifici; és modèstia, desinterés, altruisme, solidaritat i heroisme; és lluitar amb audàcia, intel·ligència i realisme; és no mentir mai ni violar principis ètics; és convicció profunda de què no hi ha força en el món capaç d'esclafar la força de la veritat i les idees. Revolució és unitat, és independència, és lluitar pels nostres sons de justícia per a Cuba i per al món, que és la base del nostre patriotisme, el nostre socialisme i el nostre internacionalisme."
A mon entendre, la definició està conforme amb altres paraules de Fidel, quan va expressar, a només 15 dies del triomf revolucionari: "Les lleis de la Revolució són, fonamentalment, principis morals. Els propòsits pels quals s'està lluitant, eixos propòsits són els que guien i tracen el camí de la Revolució. La Revolució no és una cosa boja, la Revolució és quelcom que té una ruta traçada, una sèrie de principis als quals s'ajusta i, a més, una sèrie de principis fonamentals que són necessaris deixar ben assentats perquè la Revolució es puga desenvolupar pacíficament i ordenadament.
Ha sigut una constant del company Fidel, de tota la vida, estar explicant sempre el significat de la Revolució Cubana. Així, el 9 de març de 1959, expressaria "En què s'assembla la Revolució cubana a cap altra revolució del Món. La nostra és una revolució sui géneris, de majoria, amb opinió pública que és la força més poderosa de l'Univers. Esta és una Revolució que va fent la seua obra sense violència". A l'any de del triomf, el 24 de febrer de 1960, diria: "És possible que molts comencen ara a comprendre la Revolució en tota la seua significació i en tota la seua grandesa, perquè, inclús, era una paraula molt en voga, molt repetida i que per a moltes persones no tenia sinó una significació sonora, una idea confusa, perquè, inclús, es cridava revolució a qualsevol cosa i qualsevol es cridava revolucionari.
En este mateix discurs deixava aclarit la complexitat d'una Revolució com la nostra: "I fàcil pareixia una revolució i, no obstant això, una revolució no és tasca fàcil. Una revolució no és un esdeveniment senzill en la història d'un poble. Una revolució és un fet complex i difícil, que té a més la virtut de ser una gran mestra, perquè ens va ensenyant sobre la marxa, i sobre la marxa va enfortint la consciència del poble, i sobre la marxa ens va ensenyant què és una revolució."[5]
Mesos després, precisaria molt més:
"Una revolució no és sinó una gran batalla entre els interessos del poble i els interessos contraris al poble; una revolució és una gran lluita en la qual tots som actors; una gran lluita en la qual tots estem participant, i una gran lluita de la qual ningú pot pretendre sostraure's, perquè les seues conseqüències afecten igual per igual als que lluiten i als que van pretendre ser indiferents a eixa lluita.
I aprofundia molt més, així en l'acte commemoratiu del segon aniversari del triomf de la Revolució cubana, el 2 de gener de 1961, explicava: "Parlàvem dels que no van comprendre ni podien comprendre la Revolució, i els que sí la van comprendre. En primer lloc, una Revolució no es produïx sense causes. Els que creguen que nosaltres som els causants de la Revolució, s'equivoquen; els causants de la Revolució, paradoxalment, són els que no poden voler a la Revolució.
"No hi hauria Revolució si no haguera existit tanta injustícia en el nostre poble. És bo partir d'esta base: que la culpa que el nostre país es veja embolicat en una revolució la tenen els grans abusos que es van cometre durant tants anys amb el nostre poble, la tenen l'explotació a què es va veure sotmés el país, que havia estat sotmés sempre. Qualsevol comprén que sense eixes circumstàncies no hauria tingut lloc una revolució al nostre país.
"La Revolució era, perquè, una necessitat, i la Revolució s'està fent, i la Revolució es farà! "I què és una revolució? És, potser, un procés pacífic i tranquil? És potser, un camí de roses? La revolució és, de tots els esdeveniments històrics, el més complex i el més convuls. És una llei infal·lible de totes les revolucions, i la història ho ensenya; cap revolució verdadera va deixar de ser, mai un procés extraordinàriament convuls, o, en cas contrari, no és revolució. Quan fins als fonaments d'una societat es commouen, i només la revolució és capaç de commoure els fonaments i les columnes sobre les quals s'erigix un orde social, com a només una revolució és capaç de commoure-la, i si eixos fonaments no es commouen, la revolució no tindria lloc, perquè una revolució és quelcom així com destruir un vell edifici per a construir un edifici nou, i el nou edifici no es construïx sobre els fonaments de l'edifici vell. Per eixos, un procés revolucionari ha de destruir per a poder construir".
El company Fidel, també va definir que la Revolució cubana no va ser un fet casual i aïllat. "La revolució cubana no és un fenomen providencial, un miracle polític i social divorciat de les realitats de la societat moderna i de les idees que es debaten en l'univers polític. La Revolució cubana és el resultat de l'acció conscient i conseqüent ajustada a les lleis de la història de la societat humana".
Els fets i esdeveniments que se van anar succeint en els primers anys de la Revolució triomfant van ser ensenyant al poble cubà el que verdaderament era una Revolució. "No hi ha millor lliçó —diria Fidel— que els fets, era necessari que els fets vingueren a ensenyar-nos; que era necessari que els propis fets conduïren al poble, a la gran massa del poble, a una comprensió millor del que és una revolució; i, sobretot, en primer lloc, que una revolució no és un camí de roses, i que una revolució és una lluita a mort entre el futur i el passat, i que la mateixa naturalesa de tot procés revolucionari fa impossible una altra alternativa; el xoc d'interessos és massa enverinat en una revolució perquè puga ser d'una altra forma. El vell orde es resistix sempre a morir ; i el nou orde, la nova societat, el nou món que es forja en una revolució, pugna amb totes les seues energies per a sobreviure; la lluita es convertix per a ambdós forces en una qüestió vital: o les contrarevolucions destruïxen a les revolucions, o les revolucions destruïxen als contrarevolucionaris".
El propi Fidel, ha exposat moltes vegades les característiques de la Revolució Cubana. La primera d'ella és la continuïtat històrica de les lluites que es van iniciar en 1868 i va prosseguir després en 1895 contra el colonialisme espanyol; després el batallar contra la humiliant condició que ens va sotmetre Estats Units; s'encadena amb les lluites dels obrers, llauradors, estudiants i intel·lectuals durant més de mig segle de governs neocolonials corruptes i explotadors. Per això, Fidel en el centenari de l'inici de les lluites revolucionàries en La Demajagua, va sentenciar: "Què significa per al nostre poble el 10 d'Octubre de 1868? Què significa per als revolucionaris de la nostra pàtria esta gloriosa data? Significa senzillament el començament de cent anys de lluita, el començament de la Revolució a Cuba, perquè a Cuba només hi ha hagut una Revolució a Cuba: la que va començar Carlos Manuel de Gespes el 10 d'Octubre de 1868 i que el nostre poble porta avant en estos instants.
O si no que significació van tindre les paraules expressades en el Manifest de la Junta Revolucionària del 10 d'octubre de 1868 per a aquell llavors i per a la Generació del Centenari que el 26 de juliol de 1953 va donar continuïtat a la lluita armada. "Quan un poble arriba a l'extrem de degradació i misèria en què nosaltres ens veiem, ningú pot reprovar-li que tire mans a les armes per a eixir d'un estat tan ple d'oprobi. L'exemple de les més grans nacions autoritza este últim recurs".
O estes altres, realitat hui d'aquelles aspiracions de què es van iniciar en la conquista revolucionària: "Cuba aspira a ser una nació gran i civilitzada per a tendir un braç amic i un cor fraternal a tots els altres pobles".
Però uns dies abans en l'acta de la reunió d'El Rosario, el 6 d'octubre de 1868 on l'avantguarda revolucionària va acordar alçar-se en armes, s'arreplega altres paraules que només amb la Revolució en el poder va ser possible complir aquell desig.> "Volem, que el poble intervinga en la formació de les lleis, i en repartiment i inversió de les contribucions".
Una altra d'estes característiques, és la que va expressar el 21 de gener de 1959, davant d'un milió de cubans en l'acte denominat "Operació Veritat", on es va demostrar en les paraules de líder de la Revolució, la verdadera naturalesa de la Revolució Cubana. Llavors va dir: "Nosaltres els cubans, podem sentir-nos orgullosos d'una Revolució que sorgix al món sense ànsies de domini, sense propòsit d'explotació, ni de dominació d'un altre poble, sinó que naix al món com a exemple, amb una aspiració de justícia, de justícia àmplia, de justícia fonda, dins del més extraordinari sistema de respecte a les llibertats humanes que ha conegut el món. La Revolució cubana es pot sintetitzar com una aspiració de justícia social dins de la més plena llibertat i el més absolut respecte als drets humans.
Una característica més va quedar reflectida en les seues paraules pronunciades el 8 de maig de 1959, el dia que va tornar del seu viatge per Estats Units i la seua participació en la Conferència dels 21 a Argentina: "Quatre coses té la nostra Revolució que precisament constituïxen els motius d'admiració pels cubans: esta és, en primer lloc, una Revolució que té poble; és una Revolució on el govern de la república pot dir que té exèrcit; és una revolució que té doctrina i és una Revolució que fa lleis verdaderament revolucionàries.
"Altres països estan sumits en grans problemes. Al revés de la nostra pàtria, no compten amb els elements amb què afortunadament comptem nosaltres per a portar avant esta obra. Perquè mai com hui, mai en cap poble d'Amèrica es van reunir —com es reunixen a Cuba— tots els ingredients per a fer anar avant una revolució. El poble i els hòmens que tenen les armes en la mà són una sola cosa.
La significació de la Revolució Cubana és expressió d'una de les més valuoses característiques. Com la va definir Fidel, un mes després del triomf: "Esta Revolució ha significat, en primer lloc, no sols que el poble és lliure, no sols que es va acabar el crim, no sols que es van acabar els atropells, les tortures, els colps, les humiliacions que constantment estava patint qualsevol ciutadà: significa que el poble ha arribat al poder".
Està reflectida en les paraules de Fidel una altra important característica: "La Revolució democràtica que ha arribat al poder, és la Revolució la característiques de la qual ha de ser necessàriament la interpretació dels desitjos, dels anhels de la majoria del poble. La Revolució ha arribat al poder no perquè mane un grup d'hòmens, sinó perquè mane el poble. El poble és el que està governant."
Una de les més belles, i tradició revolucionària, és esta altra característica, arreplega en les paraules següents de Fidel: "Tot el que la Revolució faça, ha de ser realitat primer en la consciència del poble; i este en el nostre principi, que tot el que la revolució realitze, ha de ser realitat primer en la consciència del poble, i això és el verdaderament democràtic, ja que esta és una Revolució de majories. I, per això, és una Revolució democràtica. Nosaltres cridem democràcia al que és en essència la democràcia: una Revolució de majories, i una Revolució on tot el que fa res ho imposa, sinó que ho fa realitat primer en la consciència dels ciutadans, i quan és realitat en la consciència dels ciutadans, es torna llei, es torna mesura revolucionària, i el poble, majoritàriament, l'abona."
Dies després, el 21 de juny, en Baracoa, Fidel va advertir que la Revolució seria una jornada llarga i tindria obstacles però els venceria, i venceria tots els mals "Combatent els vicis que encara perduren, les alifacs que encara perduren, alguns costums que encara perduren; els seudorrevolucionarios que es poden haver infiltrats en les files, els oportunistes, els mals cubans, els individus incompetents i indignes d'ocupar determinats càrrecs i fer determinats treballs.
"Que esta és una jornada llarga i una lluita llarga {...} Perquè és una lluita contra els traïdors de dins, una lluita contra els ineptes, els incompetents, els seudorrevolucionarios; i els traïdors de fora i els enemics de fora. És una lluita dura, que requerix per part de tots nosaltres la consciència del que és una Revolució i del que és una verdadera Revolució. I que una verdadera Revolució no és un passeig, i que una verdadera Revolució no és un joc, i que una verdadera Revolució no és un canvi d'hòmens; que és una lluita dura, una lluita amarga, una lluita en què hem d'anar sense descuidar-nos mai, sense baixar mai la guàrdia, lluitant constantment contra tots els obstacles, perquè és una tasca quasi sobrehumana, la tasca d'una Revolució."
El 26 de juliol, el primer que se celebrava, després del triomf revolucionari, Fidel va explicar on radicava el secret de la força de la Revolució, i va dir "que no està a haver derrocat a la tirania sagnant que ens oprimia. Perquè va poder haver-se derrocat a la tirania i mantindre's en el país les condicions que van fer possible eixa tirania; va poder haver-se derrocat a la tirania i ocórrer un simple canvi d'hòmens en el govern; va poder haver sigut derrocada la tirania i perpetuar-se en la vida pública del nostre país els mateixos vicis que estàvem patint des de l'inici de la república; va poder haver-se derrocat a la tirania per a seguir en la politiquería. Més no va ser així. Es va derrocar a la tirania no sols per a alliberar al poble del crim i l'assassinat i la tortura i l'opressió, sinó també per a alliberar al poble de la misèria, tan criminal i tan cruel com la tirania derrocada.
"I aquest és el secret de la nostra Revolució, de la força de la nostra Revolució: que va tornar els seus ulls cap a la part més necessitada i patida del nostre poble; que va tornar els seus ulls cap als humils, per a ajudar-los.
"I aquest és l'únic crim que hem comés, deixar de ser venuts governants als grans interessos nacionals o estrangers, per a ser govern del poble, pel poble i per al poble."
També, el Comandant en Cap, ens va ensenyar a veure el valor de la Revolució. Així ho va fer el 30 de novembre de 1959, quan va expressar: "La Revolució, sobretot, val pel que significa d'esperança per als que mai van tindre esperança; per la qual cosa significa d'atenció i de record per als que sempre van ser oblidats; per la qual cosa significa per a l'home que ho ha redimit, que permet que eixe home humil del poble no s'assenta avergonyit de ser pobre, no s'assenta avergonyit de ser humil; que cap compatriota, perquè siga pobre o perquè siga negre, haja de sentir-se avergonyit, perquè esta no és una falta ni de bon tros.
I del mèrit de la Revolució, també el Comandant en Cap ens ho va ensenyar quan el 2 de gener de 1961 va expressar: "Si voldríem mesurar el mèrit de la nostra Revolució i el valor de la nostra Revolució, bastaria observar l'odi que contra ella senten els grans interessos reaccionaris del món; bastaria observar l'odi que contra ella sent el pitjor i més explotador dels imperialismes moderns; bastaria observar l'odi que contra ella sent la premsa més reaccionària del món, la campanya tremenda de calúmnies que es va començar a realitzar des del primer dia contra ella, per a comprendre, per a satisfacció del nostre poble, que la nostra Revolució passarà també a la història com una gran Revolució."
La Revolució Cubana, primer va ser un son, una aspiració de moltes generacions de cubans. Ha passat per diverses etapes. Ja en la segona mitat del segle XX era necessari prendre prestats les consignes, el llenguatge i la vestidura de vellesa venerable i formar de nou l'Exèrcit Alliberador. "Però la Revolució ara ja no podia tindre el mateix contingut que en 1868 i 1895. Havia transcorregut més de mig segle. A la qüestió de la sobirania popular i nacional s'afegia amb tota la seua força el problema social. Si la Revolució de 1868 va ser iniciada per la classe terratinent i prosseguida en 1895 fonamentalment per les masses llauradores, en 1953 ja existia una classe obrera; a ella, portadora d'una ideologia revolucionària, en estreta aliança amb els llauradors i les capes mitges de la nostra població, corresponia el lloc acimat i el caràcter de la nova Revolució".
En cada una d'estes últimes etapes ha tingut els seus objectius ben definits. Estes etapes les apreciem molt bé en les intervencions del propi Comandant en Cap. "Una revolució verdadera només es podia produir en les condicions en què estava la nostra pàtria, en cas contrari, no haguera sigut possible. Sense raó per a la rebel·lia nacional, sense raó per a aquella lluita, aquella lluita hauria fracassat irremeiablement, però existien condicions reals per a una revolució i per això es va aconseguir la primera etapa, que va ser mobilitzar al poble, portar-ho a la lluita contra aquell règim, i destruir-ho, destruir les seues bases, sobretot la seua base militar, que va ser la primera tasca de la Revolució, destruir l'aparell en què se sustentava aquell règim, i que era, no sols el suport del règim polític, sinó que també era el sosteniment del règim econòmic, perquè, per descomptat, tot aquell aparell polític i l'aparell militar estaven al servici dels grans interessos i dels grans interessos estrangers fonamentalment.
L'altra etapa, comença amb el triomf de la Revolució. "Per a nosaltres, és a dir, per al poble, la tasca que tenia davant el dia 1ro. de Gener de 1959, era una tasca gran i una tasca dura. En aquells moments era l'alegria, l'alegria de veure trencar-se aquelles cadenes, cadenes d'oprobi i de sang, cadenes d'injustícies i de crim, cadenes que ofegava a un poble en la humiliació i en la misèria i, sobretot, en la falta d'esperança.
"Era, en aquells dies l'alegria general, encara que amb una idea vaga de tot el que teníem per davant. La Revolució no havia cobrat forma encara; la Revolució era quelcom així com una silueta que no es definia clarament en la ment del poble. La Revolució era quelcom així com una esperança i aquella alegria possiblement ens impedia pensar en tot el que havíem de fer encara; que el trencar aquelles cadenes no significava sinó l'oportunitat de començar; de començar a fer eixa obra complexa i difícil."
Durant la segona mitat de 1960 es van efectuar les nacionalitzacions de caràcter antiimperialista i socialista. La Revolució entra, llavors, en la seua etapa de construcció socialista. El 15 d'octubre de 1960 Fidel va proclamar que el Programa del Moncada s'havia complit. Davant de la Revolució es plantejava una nova etapa, la tasca del socialisme, s'iniciava així la construcció del socialisme a Cuba. En la seua compareixença davant de les cambres i micròfons del Front Independent d'Emissores Lliures, va dir: "Declarem ací que la Revolució ha complit la primera etapa, que entra en una nova etapa; que els mètodes de la primera etapa havien de ser necessàriament mètodes diferents dels de la segona etapa. Els mètodes de la primera etapa havien de ser dràstics; no es podia estar contemporitzant amb els monopolis estrangers; no es podia estar contemporitzant amb els grans latifundis, els grans privilegis; calia liquidar el poder econòmic d'una minoria que controlava el poder econòmic i el poder polític i havia fet ús abusiu i explotador d'eixe poder econòmic i polític que tenia en les seues mans. {...}
"En la nova etapa de la Revolució, els mètodes dràstics d'orde econòmic i social desapareixen. Per què? Perquè el poder major, el poder principal d'orde econòmic, els que controlaven l'economia del país, han sigut llocs fora de combat en virtut de les mesures de la Revolució. Queda el poble, queden nombrosos interessos. En la segona etapa de la Revolució, els mètodes no seran mètodes dràstics, d'orde econòmic i social. Si nosaltres ens veiem obligats a prendre un mètode dràstic, és per raons de tipus revolucionari, de defensa de la Revolució, contra els que conspiren, contra els que s'unixen a l'imperialisme, contra els que s'unixen als enemics de la pàtria; però no per raons d'orde econòmic i social. I per això ací, en nom del Govern Revolucionari, nosaltres volem declarar que la primera etapa de la Revolució s'ha complit i que la Revolució entra en una segona etapa.
Estem en condicions de tornar al concepte de Revolució donat per Fidel el 1ro. de maig del 2001. No obstant això, per a una millor comprensió, és necessari portar els paràgrafs anterior i posterior a la definició: El primer: "Estem vivint dies d'intensa i transcendental lluita. Cinc mesos portem batallant sense treva. Milions de compatriotes, tots quasi sense excepció, han participat en ella. Les nostres armes han sigut la consciència i les idees que ha sembrat la Revolució al llarg de més de quatre dècades".[27] El posterior: "En termes reals i concrets, ens hem enfrontat durant 41 anys a la més poderosa potència que mai haja existit en el món, veïna la nostra a només 90 milles, que en l'actualitat assumix caràcter unipolar i hegemònic".
Entre la situació del moment històric que vivim aquells mesos finals del 2000 i els primers del 2001, i, els anys d'enfrontament al govern dels Estats Units està el concepte exposat per Fidel. Que no és un concepte nou, és una reiteració materialitzat en principis, mètodes i formes de dur a terme la Revolució. Els 14 preceptes exposats en la definició són els que ens ha permés avançar quasi 47 anys, i exposar davant del món els resultats que Cuba il·lustra.
El concepte condensa les ensenyances que, sobre la direcció de la Revolució, hem rebut de Fidel en estos anys. Fent un breu recorregut de la nostra jove Revolució, podem afirmar que des del triomf revolucionari, en la direcció de la Revolució, i particularment, en el company Fidel ha estat present el moment històric i hem canviat, des del mateix 1ro. de gener, tot el que havia de ser canviat. Així ho va ensenyar Martí, quan en una de les seues lectures als emigrats va exposar: "Ha de fer-se en cada moment, la qual cosa en cada moment és necessari".
En la moral de la Revolució i en les seues lleis sempre s'ha proclamat la igualtat i llibertat plenes, ha combatut la discriminació de sexe i de raça i hui ha tocat en totes les portes, combatent fortament els residus de marginalitat i portant la salut i l'educació als racons més apartats del país, perquè tots, els uns als altres, ens tractem com a verdaders sers humans. Açò ha sigut una de les raons de la Revolució, perquè com bé expressara l'Apòstol: "No hi ha igualtat social possible sense igualtat de cultura".
En breus paraules, l'Heroi Nacional , en Pàtria del 31 de març de 1894, va escriure: "La justícia, la igualtat del mèrit, el tracte respectuós de l'home, la igualtat plena del dret: això és la revolució".´
La Revolució cubana, realment ha rebut ajuda i l'hem acceptat, no obstant això, el nostre poble s'ha forjat davall la concepció d'emancipar-nos per nosaltres mateix i amb el nostre propis esforços. Ací estan els exemples del Període Especial, on es van concertar la majoria dels preceptes que s'exposen en la definició. Este exemple, ho tenim, també, en la defensa armada de la pàtria.
En quasi 47 anys, la Revolució ha desafiat forces poderoses que han tractat de dominar-la; per mencionar només algunes, ací estan la invasió per Platja Girón, l'Operació Mangosta plena d'agressions organitzades, dirigides i finançades pel Govern dels Estats Units, i la Crisi d'Octubre. Sempre hem vençut. L'audàcia, la intel·ligència i el realisme són qualitats que han distingit a la direcció de la Revolució, sense elles no haguera sigut possible escalar l'altura que hui, amb el seu exemple, domina Cuba en el món.
El nostre poble ha desenvolupat un conjunt de valors, en els que es creu cegament: la modèstia, el desinterés, l'altruisme, la solidaritat, l'honestedat, l'heroisme i molts més, que conformen el tresor espiritual que hem rebut, i que estarem disposats a defendre'ls al preu de qualsevol sacrifici. La Revolució Cubana mai ha mentit ni ha violat mai els principis ètics que la sustenten. Ací està la història, ací està l'actuació de la nostra direcció revolucionària, ací estan els exemples. Ací està la doctrina martiana: "Una modèstia sobtada fa als hòmens visiblement millors.
Des que el poble cubà va assumir el poder com resultat de la pròpia Revolució es va formar la convicció que no hi ha força en el món capaç d'esclafar la força de la veritat i les idees. Que estes són molt mes poderoses que les armes. Així ho vam aprendre, així hem crescut, així estem disposats sempre a defendre-la. Cap, ací una pregunta, per què un país tan xicotet com el nostre a només 90 milles del més poderós del món hem sobreviscut a les seues agressions? Per què el govern de l'Estat Unit -te m'enfrontar-se als nostres cinc germans herois, empresonats en presons nord-americanes? Perquè li temen a la veritat i a les nostres idees. "Una idea justa que apareix, venç",va dir Martí, També va dir: Per a ser fort cal comprometre's amb la veritat. Al principi pot perdre's alguna batalla, però s'ha de guanyar la decisiva".
O quan va expressar, "Mana el que diu a temps la veritat. La veritat ben dita, dita a temps, dissipa, com si anessen fum, als seus enemics"
La unitat i la independència dos preceptes arrelats en els nostres sentiments. La història ens ho va ensenyar, Fidel no els va reiterar, i el poble ho va assimilar, hui es conserven com a part de les tradicions més belles. Sense la unitat no hi hauria independència. Som independents perquè estem units. I estem units, lluitant per fer realitats els sons de hui de justícia no sols per a Cuba sinó per al món. Els anhels d'ahir van deixar de ser virtuals, són tangibles. I eixe son de justícia conforma la base del nostre patriotisme, el nostre socialisme i el nostre internacionalisme que ha caracteritzat sempre a la Revolució Cubana. "La independència —va dir Martí— és condició d'essència de la vida: tot siga lliure, sense més esclavitud que la de la lògica en la vida literària i en la vida real la del deure".
Què correspon llavors? En primer lloc, fer-nos amos del concepte i aplicar-ho en la vida diària del nostre treball. D'això, dependrà la pròpia existència de la Revolució. Deixar de complir el contingut del concepte REVOLUCIÓ exposat per Fidel és deixar de ser revolucionaris, és començar a perdre l'autenticitat de la Revolució cubana.
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada