I cicle de conferències sobre el socialisme, del 7 de febrer a l’1 de març.
facultat de ciències econòmiques de la UB - convalidable com a crèdit de lliure elecció -
1. De la modernitat a la postmodernitat: revolució i reformisme
dimecres 7 de febrer de 12h a 14h aula 115
Andreu Coll: llicenciat en humanitats per la UB.
- A principis del segle XX, els moviments obrers eren molt actius arreu d’Europa i la revolució social es veia possible, sobretot a partir de la revolució d’octubre. Però després de la II Guerra Mundial la revolució es va anar diluint, imposant-se la via reformista. S’analitzaran quins són els canvis i els debats que s’han produït entre aquestes dues èpoques.
2. La validesa de l’anàlisi marxista per entendre l’actualitat
dijous 8 de febrer de 18h a 20h aula 11
Miren Etxezarreta i Xabier Gràcia, membres del seminari Taifa
- Es tractarà la valides de l’anàlisi marxista alhora d’entendre la nostra societat actual.
3. Socialisme i qüestió nacional
dilluns 12 de febrer de 18h a 20h aula 11
Lluís Rabell: llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat de Montpeller.
- La història del segle XX ha unit indestriablement el problema de les nacions i pobles oprimits a la lluita per la superació del règim capitalista. Des de l'experiència de la revolució russa, passant per les revoltes contra la dominació colonial de la postguerra, fins als esdeveniments que han sacsejat un cop més Europa d'ençà l'ensorrament del bloc soviètic, la "qüestió nacional" ha format part dels debats de l'esquerra. I, singularment, de les preocupacions de l'esquerra revolucionària.
4. Marxisme i/o anarquisme
dimecres 14 de febrer de 12h a 14h aula 115
José Gutiérrez: periodista i escriptor, president de la fundació Andreu Nin.
- El socialisme i l’anarquisme són les dues corrents principals del marxisme. De la mateixa manera que es pot parlar de divergències, també existeixen convergències. Hi ha autors que es neguen a acceptar contradiccions irresolubles, i tracten d’assumir plantejaments unificadors i complementaris. Es traca d’un debat que segueix obert de cara al socialisme del segle XXI.
5. L’experiència socialista durant la guerra civil a l’estat espanyol, 36 - 39
dilluns 19 de febrer de 18h a 20h aula 11
Pelai Pagès: doctor en història i professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona.
- L’esclat de la guerra civil, va provocar tot un seguit de transformacions econòmiques i socials a la reraguarda republicana, especialment a Catalunya, que han fet afirmar a més d’un historiador que Catalunya va viure durant la guerra civil un procés de transició cap al socialisme. Les col·lectivitzacions industrials i agràries, la municipalització de l’habitatge, els avenços escolars i educatius, la comarcalització de la sanitat, el nou paper desenvolupat per les dones, serien les transformacions més significatives.
6. Democràcia, poder ciutadà i ruptura del constitucionalisme liberal en les constitucions de Veneçuela i Bolívia
dimecres 21 de febrer de 12h a 14h aula 115
Albert Noguera: Jurista i politòleg. Doctor en ciències jurídiques per la Universitat de la Havana
- S’han acumulat tantes al·lusions i significats entorn al concepte de democràcia, però sobretot s’han produït tantes falsedats en relació amb ell, que és sorprenent comprovar com polítics, politòlegs i juristes que s’autoqualifiquen d’esquerres son víctimes de les manipulacions i adulteracions establertes al respecte. Aquesta conferència té per objectiu demostrar com aquell model generalmentacceptat com a democràtic, el basat en la tripartició de poder i la representació de fonamentació liberal, de democràtic no en té res. Així com reflexionar i discutir sobre la creació a Llatinoamèrica, en les recents Constitucions bolivarianes, de noves alternatives constitucionals o iuspublicistiques basades en la democràcia directa, funcional i participativa i en el mandat representatiu com una forma de construcció del socialisme del s.XXI.
7. El paper de l’Islam i els grups islàmics durant la guerra freda
dijous 22 de febrer de 18h a 20h aula 11
Nazanin Amirian: periodista i escriptora de l’Iran, professora de ciències polítiques a l’UNED.
- Durant la guerra freda, els països capitalistes van buscar aliança en algunes forces religioses dels països musulmans per lluitar junts contra a URSS. En aquells països, els partits comunistes varen aconseguir aglutinar a desenes de milions de persones a les seves files, àdhuc aconseguir el poder - Iemen del Sud i Afganistan - compartir-lo - Iran i Iraq -.
8. Socialisme com a forma d’alliberament nacional
dilluns 26 de febrer de 18h a 20h aula 11
Oriol Martí: prof. de medicina social i salut pública a la Universitat Ramon Llull
- Aprofundiment del significat del socialisme i de la seva indestriabilitat amb el de democràcia. Donar a conèixer el dret d’autodeterminació de les nacions i la forma d’arribar al seu reconeixement o alliberament. Es tractarà de manera concreta el cas dels Països Catalans.
9. El concepte de totalitarisme: relació amb el marxisme
dijous 1 de març de 18h a 20h aula 11
Marc Casanoves: Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona
- Es farà un recorregut històric del concepte a la llum dels grans debats dels segle XX entre el marxisme i el liberalisme, emmarcat per autors/es com Troski, Hanna Arendt, Isaia Berli i Walter Benjamin.
per tal de reconèixer les conferències com a crèdit de lliure elecció, s’han d’ingressar 15€ amb el concepte “sepc” + nom i cognoms, al núm. de compte: 2013-0205-11-0206148953. I portar el rebut a la primera conferència. S’haurà d’assistir almenys a 8 conferències.
facultat de ciències econòmiques avinguda diagonal, 690 (UB)
facultat de ciències econòmiques de la UB - convalidable com a crèdit de lliure elecció -
1. De la modernitat a la postmodernitat: revolució i reformisme
dimecres 7 de febrer de 12h a 14h aula 115
Andreu Coll: llicenciat en humanitats per la UB.
- A principis del segle XX, els moviments obrers eren molt actius arreu d’Europa i la revolució social es veia possible, sobretot a partir de la revolució d’octubre. Però després de la II Guerra Mundial la revolució es va anar diluint, imposant-se la via reformista. S’analitzaran quins són els canvis i els debats que s’han produït entre aquestes dues èpoques.
2. La validesa de l’anàlisi marxista per entendre l’actualitat
dijous 8 de febrer de 18h a 20h aula 11
Miren Etxezarreta i Xabier Gràcia, membres del seminari Taifa
- Es tractarà la valides de l’anàlisi marxista alhora d’entendre la nostra societat actual.
3. Socialisme i qüestió nacional
dilluns 12 de febrer de 18h a 20h aula 11
Lluís Rabell: llicenciat en traducció i interpretació per la Universitat de Montpeller.
- La història del segle XX ha unit indestriablement el problema de les nacions i pobles oprimits a la lluita per la superació del règim capitalista. Des de l'experiència de la revolució russa, passant per les revoltes contra la dominació colonial de la postguerra, fins als esdeveniments que han sacsejat un cop més Europa d'ençà l'ensorrament del bloc soviètic, la "qüestió nacional" ha format part dels debats de l'esquerra. I, singularment, de les preocupacions de l'esquerra revolucionària.
4. Marxisme i/o anarquisme
dimecres 14 de febrer de 12h a 14h aula 115
José Gutiérrez: periodista i escriptor, president de la fundació Andreu Nin.
- El socialisme i l’anarquisme són les dues corrents principals del marxisme. De la mateixa manera que es pot parlar de divergències, també existeixen convergències. Hi ha autors que es neguen a acceptar contradiccions irresolubles, i tracten d’assumir plantejaments unificadors i complementaris. Es traca d’un debat que segueix obert de cara al socialisme del segle XXI.
5. L’experiència socialista durant la guerra civil a l’estat espanyol, 36 - 39
dilluns 19 de febrer de 18h a 20h aula 11
Pelai Pagès: doctor en història i professor d’història contemporània a la Universitat de Barcelona.
- L’esclat de la guerra civil, va provocar tot un seguit de transformacions econòmiques i socials a la reraguarda republicana, especialment a Catalunya, que han fet afirmar a més d’un historiador que Catalunya va viure durant la guerra civil un procés de transició cap al socialisme. Les col·lectivitzacions industrials i agràries, la municipalització de l’habitatge, els avenços escolars i educatius, la comarcalització de la sanitat, el nou paper desenvolupat per les dones, serien les transformacions més significatives.
6. Democràcia, poder ciutadà i ruptura del constitucionalisme liberal en les constitucions de Veneçuela i Bolívia
dimecres 21 de febrer de 12h a 14h aula 115
Albert Noguera: Jurista i politòleg. Doctor en ciències jurídiques per la Universitat de la Havana
- S’han acumulat tantes al·lusions i significats entorn al concepte de democràcia, però sobretot s’han produït tantes falsedats en relació amb ell, que és sorprenent comprovar com polítics, politòlegs i juristes que s’autoqualifiquen d’esquerres son víctimes de les manipulacions i adulteracions establertes al respecte. Aquesta conferència té per objectiu demostrar com aquell model generalmentacceptat com a democràtic, el basat en la tripartició de poder i la representació de fonamentació liberal, de democràtic no en té res. Així com reflexionar i discutir sobre la creació a Llatinoamèrica, en les recents Constitucions bolivarianes, de noves alternatives constitucionals o iuspublicistiques basades en la democràcia directa, funcional i participativa i en el mandat representatiu com una forma de construcció del socialisme del s.XXI.
7. El paper de l’Islam i els grups islàmics durant la guerra freda
dijous 22 de febrer de 18h a 20h aula 11
Nazanin Amirian: periodista i escriptora de l’Iran, professora de ciències polítiques a l’UNED.
- Durant la guerra freda, els països capitalistes van buscar aliança en algunes forces religioses dels països musulmans per lluitar junts contra a URSS. En aquells països, els partits comunistes varen aconseguir aglutinar a desenes de milions de persones a les seves files, àdhuc aconseguir el poder - Iemen del Sud i Afganistan - compartir-lo - Iran i Iraq -.
8. Socialisme com a forma d’alliberament nacional
dilluns 26 de febrer de 18h a 20h aula 11
Oriol Martí: prof. de medicina social i salut pública a la Universitat Ramon Llull
- Aprofundiment del significat del socialisme i de la seva indestriabilitat amb el de democràcia. Donar a conèixer el dret d’autodeterminació de les nacions i la forma d’arribar al seu reconeixement o alliberament. Es tractarà de manera concreta el cas dels Països Catalans.
9. El concepte de totalitarisme: relació amb el marxisme
dijous 1 de març de 18h a 20h aula 11
Marc Casanoves: Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona
- Es farà un recorregut històric del concepte a la llum dels grans debats dels segle XX entre el marxisme i el liberalisme, emmarcat per autors/es com Troski, Hanna Arendt, Isaia Berli i Walter Benjamin.
per tal de reconèixer les conferències com a crèdit de lliure elecció, s’han d’ingressar 15€ amb el concepte “sepc” + nom i cognoms, al núm. de compte: 2013-0205-11-0206148953. I portar el rebut a la primera conferència. S’haurà d’assistir almenys a 8 conferències.
facultat de ciències econòmiques avinguda diagonal, 690 (UB)
Hello We are OddThemes, Our name came from the fact that we are UNIQUE. We specialize in designing premium looking fully customizable highly responsive blogger templates. We at OddThemes do carry a philosophy that: Nothing Is Impossible
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada