per Txente Rekondo: Gabinet Basc d'Anàlisi Internacional (GAIN)



Davant dels bombardejos de l'exèrcit dels Estats Units contra Somàlia a principis d'aquest mes de gener, l'analista Txente Rekondo destapa els interessos que s'amaguen darrere d'aquesta intervenció.

Els Estats Units han escrit un nou capítol de la seva política intervencionista dels últims anys en bombardejar el dia 9 de gener civils a Somàlia de manera indiscriminada. L'Administració Bush tornarà a recórrer a l'argument fàcil de suposats objectius «terroristes» o víctimes col·laterals, però només afavorirà l'ascens dels sectors més radicals dels UTI.

El bombardeig sobre la població somalí ha suposat un pas més de l'estratègia intervencionista i unilateral que Washington ha desplegat per tot el món durant els últims anys. Novament adornaran la matança de civils sota el discurs de suposats objectius militars i «terroristes» i, de nou, aquest rumb de la política exterior nord-americana acabarà convertint-se en el millor argument per als que els Estats Units diuen que combaten.

A primera vista es pot fer una doble lectura de les intencions dels neoconservadors després d'aquest atac. D'una banda, en clau interna, l'acció militar pot servir de base a l'entramat ideològic que gira a l'entorn de les agències nord-americanes i que està disposat a mantenir aquesta línia política poc abans de l'esperada intervenció de Bush sobre l'Iraq. A més, és un pas més en la pugna que mantenen els neoconservadors amb altres corrents (on s'hi inclouen els mal anomenats realistes, els demòcrates o els moderats) dins dels aparells de seguretat, defensa i informació dels Estats Units.

D'altra banda, hi ha la lectura en clau externa, amanida d'un discurs a to amb l'anomenada «guerra contra el terror», que és el suport de bona part de les intervencions nord-americanes dels últims anys. El temor nord-americà que al corn africà s'hi instal·li un règim similar al dels talibans a l'Afganistan és un recurs per als que no volen veure més enllà del que plantegen els polítics de la Casa Blanca. A Somàlia es tornen a repetir els errors greus que ja es van cometre a l'Iraq, i que van servir també com arguments per justificar l'atac, la invasió i la posterior ocupació del país, amb la catàstrofe que això ha suposat per al conjunt de la població d'aquell país.

Intervenció

A Somàlia s'ha volgut inflar la suposada presència de militants jihadistes estrangers, presumptes aliats de la Unió de Tribunals Islàmics (UTI), i les fonts d'informació que ha utilitzat Washington tenien l'objectiu de legitimar la intervenció, en consonància amb els seus interessos. Així, el Govern Federal Transitori (GFT), rebutjat primer per tothom però que ha estat el clau al que s'han aferrat els EUA, desitjava recuperar l'amistat de Bush i companyia, conscient que aquesta és l'única via per mantenir certes parcel·les de poder en el caòtic panorama somalí.

Per la seva banda, el Govern d'Etiòpia llegia amb preocupació l'ascens islamista a Somàlia, ja que podria suposar un model a seguir en el seu país, així que també s'ha llençat a la cursa per convertir en informació «classificada» la presència islamista estrangera al veí país. Gràcies a això, els sectors més neoconservadors dels EUA han concedit suport tècnic i militar a Etiòpia perquè executi la invasió de Somàlia i li faci el treball brut: mantenir, en un primer moment, les tropes de terra ocupants i, alhora, assumir les baixes que això comporta.

Efecte boomerang

Un cop més, els ideòlegs nord-americans s'han tornat a equivocar. No són només les matances indiscriminades de civils somalís, que d'aquí a poc ens presentaran cínicament com a víctimes col·laterals de l'acció militar nord-americana; sinó que l'efecte desitjat pot tornar-se un boomerang contra EEUU. La població somalí no ha oblidat la darrera estada dels militars nord-americans al país, que va acabar després de l'anomenat «Malinti Rangers» (el dia dels Rangers), nom amb el qual es coneix a Somàlia el 3 d'octubre de 1993, quan les tropes dels EUA, després de perdre dos helicòpters, van massacrar civils de la capital, Mogadiscio.

A això, s'hi afegeix la presència d'un odiat exèrcit d'ocupació etíop i l'aposta dels ocupants per un Govern que no és més que una mera marioneta d'aquests actors estrangers. En aquest sentit, són significatives les declaracions del president interí de Somàlia, Abdullahi Yusuf, que ha manifestat que «el EUA tenen el dret de bombardejar els sospitosos d'atacar les seves ambaixades a Kenya i Tanzània», una mostra evident de la subordinació del GFT als designis de Washington.

El que al principi se'ns presenta com una intervenció destinada a evitar la presència de militants jihadistes a la regió, ha contribuït en realitat a situar a primera línia els sectors més radicalitzats de la Unió de Tribunals Islàmics. A més, ha servit en safata als ideòlegs d'Al Qaeda una nova oportunitat per llançar el seu missatge proselitista a una regió de gran importància geoestratègica, i amb milers de persones enfadades per les matances nord-americanes i preparades per respondre amb les armes a aquest tipus d'agressions.

Una vegada més, la política exterior nord-americana ens vol fer combregar amb la quadratura del cercle, fent-nos creure que el millor per apagar el foc és tirar més gasolina. I d'aquesta manera els van les coses, i també a la resta del planeta.