La Unitat

La llengua catalana no travessa el seu millor moment. Les lleis espanyoles i franceses, juntament amb el mercat, l´han convertit en una llengua de segona, una situació que s´agreuja en algunes parts del país, però que és general a tota la nació.



Aquest declivi general del català resulta especialment complicat al País Valencià. Ací, l´operació de l´espanyolisme ha estat clara i eficaç durant molt de temps, qüestionant la catalanitat dels i les valencianes atacant el seu nexe més visible amb la resta del país: la llengua. La negació de la unitat de la llengua ha estat des de finals dels anys setanta fins a l´actualitat una arma per desvirtuar qualsevol posició d´esquerres al sud del país, i per entrebancar la normalització lingüística del català. Així doncs, més de vint anys després de la posada en marxa del primer Estatut d´Autonomia, al País Valencià els i les xiquetes continuen sent segregats lingüísticament en línies diferents des de l´escola; la llengua és pràcticament inexistent als mitjans de comunicació privats, i marginal als públics; no existeix cap pla d´integració lingüística per als nouvinguts; el valencià és cada cop més folcloritzat i socialment menysvalorat... Tot adobat per la creació de l´Acadèmia Valenciana de la Llengua que, tot i aturar mínimament el desgavell lingüístic de l´administració i els càrrecs públics i reconèixer soterradament la unitat de la llengua, ha publicat recentment un diccionari i una gramàtica que introdueix expressions i pronuncies del llenguatge col·loquial en el registre culte. Això, ha permès al PP-CV imposar aquest model de valencià "col·loquial" en els escrits de les institucions públiques, censurant fins i tot els autors que a publicacions de la Generalitat empraven el valencià culte de sempre. S´atreviran a fer-ho amb els llibres de l´escola? Molt probablement que sí. L´escletxa ja s´ha obert i al cap i a la fi l´objectiu de l´esanyolisme sempre ha estat fer del castellà l´única llengua de prestigi a la nostra terra.

Però malgrat els diferents governs autonòmics i estatals, el català al País Valencià continua ben viu, amb grosses arrels soldades a aquesta terra. I si ha continuat sent parlat i escrit malgrat tantes arrapades, ha estat gràcies al poble en general i a les i els que s´estimen la llengua en particular. Patriotes de la llengua com els que el 1932 es reuniren a Catelló per normativitzar el català del Sud i les seues formes, i homologar-les amb les de la resta dels Països Catalans. Amants del valencià que ratificaren la unitat de la llengua, la dignificaren, i donaren el primer pas per treure-la del provincianisme. Patriotes com els que recorreran aquest desembre, com cada any, els carrers de Castelló, per conmemorar les Normes del 1932. Ells i elles són l´esperança de la nostra llengua.